Elhistòria de la fosa a la cera perdudadata de milers d'anys. El seu primer ús va ser per aídols, ornamentsijoieria, utilitzant naturalscera d'abellesper a patrons, fang per als motlles i d'accionament manualmanxesper encendre els forns. S'han trobat exemples arreu del món, com ara elHarappanídols de la civilització (2500–2000 aC),Egipteles tombes deTutankamon(1333-1324 aC),Mesopotàmia, astecaimaia Mèxic, i elBeníncivilització enÀfricaon el procés va produir obres d'art detallades de coure, bronze i or.
El primer text conegut que descriu el procés de colada d'inversió (Schedula Diversarum Artium) va ser escrit cap a l'any 1100 dC perTheophilus Presbyter, un monjo que va descriure diversos processos de fabricació, inclosa la recepta depergamí. Aquest llibre va ser utilitzat per escultor i orfebreBenvenuto Cellini(1500–1571), que va detallar a la seva autobiografia el procés de càsting d'inversió que va utilitzar per alPerseu amb el cap de Medusaescultura que es troba a laLoggia dei LanzienFlorència, Itàlia.
La fosa d'inversió es va utilitzar com a procés industrial modern a finals del segle XIX, quan els dentistes van començar a utilitzar-la per fer corones i incrustacions, tal com va descriure Barnabas Frederick Philbrook deCouncil Bluffs, Iowael 1897,.[16]El seu ús va ser accelerat per William H. Taggart de Chicago, l'article del qual de 1907 va descriure el seu desenvolupament d'una tècnica[cal citació]. També va formular un compost de patró de cera d'excel·lents propietats, va desenvolupar un material d'inversió i va inventar una màquina de fosa a pressió d'aire.
A la dècada de 1940,Segona Guerra Mundialva augmentar la demanda de fabricació de formes netes de precisió i es va especialitzaraliatgesque no es podien modelar amb mètodes tradicionals, o que requerien massa mecanitzat. La indústria va recórrer a la fosa d'inversió. Després de la guerra, el seu ús es va estendre a moltes aplicacions comercials i industrials que utilitzaven peces metàl·liques complexes.